08 juny 2017

Pelón i Klemen Becan: Never say “pilla”!

Per què? Doncs perquè quan dius “pilla” és que anticipes el què passarà, i de moment no tenim aquesta capacitat de predir les coses. D’aquesta manera no vivim el present i no som capaços de gaudir del que estem fent.

En Pelón, escalador i ponent del curs, es va centrar en la part mental. Parlava de mantenir la capacitat que tenen els nens per concentrar-se en el que fan: menjar quan menges, descansar quan descanses, i escalar -i només escalar- quan estàs escalant.

Així va començar la primera part del Clínic. Reflexions sobre la por i el que suposa escalar a vista.

Per què escalem millor a vista? Doncs pel sol fet que no podem anticipar el que passarà i només estem pendents del canto que veiem, d’on tenim els peus, sense saber si el pas que ve després serà més o menys dur.

I la por? Sabies que tenim dos tipus de por? La real és aquella que és evident, és la que podem tenir escalant en solo: hi ha un risc real de caiguda i de les conseqüències d’aquesta.

En canvi, la por fictícia és aquella por que projectem en moments on realment no l’hem de tenir. La por a un saque en esportiva, és una por fictícia perquè realment no hi ha motiu per tenir-ne (si complim amb les condicions de seguretat bàsiques: bon material i un bon assegurador). Així, aquesta por és la que fa que no donguem el 100% de la nostra capacitat.

 

A la segona part, en Klemen Becan, escalador i també ponent del curs, va exposar una sèrie de conceptes tècnics molt interessants, que són útils tant per escaladors novells com experimentats.

Peus, descansos i, sobretot, volar. Volar significa no dir mai pilla. Volar vol dir intentar-ho fins al final. No dir que no pots, que no hi arribaràs, perquè realment no ho saps. Volar vol dir llençar-se al canto per veure si hi arribes. Això t’ajuda a trobar el teu límit i passar-lo, a no posar-te’l tu.

El grau, el gran obstacte. Deixar que ens condicioni, ni escalar per un grau en concret. Una persona que fa 6a no pot provar un 7a? i tant. És més, l’ha de provar! El grau és per orientar, però no pot ser un límit ni tampoc una meta. I més important encara, escala perquè t’agrada escalar, no per fer un grau en concret.

Crides escalant? Crida per fer un esforç però no quan caus. Cridar quan caus és per estar pensant en arribar a la reunió, no en gaudir de la via i volarrrr!

Com en tantes coses a la vida, treballar la nostra capacitat mental i de control és tant o més important que la física perquè el cos sense el cap no pot anar enlloc.

 


I acabada aquesta part d’exposició, vam passar a la sala a posar-ho en pràctica. Una sèrie de blocs equipats expressament per treballar cada un dels aspectes treballats abans. Un bloc només utilitzant peus, lances per millorar-ne la tècnica i emportres. Tot, per aprendre a utilitzar la força i l’energia estrictament necessària per no cansar-nos més del compte i rendir al màxim.

A les 10 de la nit acabàvem cansats i contents, amb ganes d’aplicar tot el que s’ha après i de seguir escalant més i més.

Gràcies Jordi i Klemen per compartir la vostra experiència, i també als participants per confiar en la Bloquera i en aquest parell, i per donar-ho tot i més!

And never say “pilla”!